![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik5Lh8WfhNyiw3gLnp9GN-chnvrfogYPxPr08pYPASosGqZlAYQsNNRSYDFPvrW5tRF1rKLUjrl54dZHy3-0JW-TlLzynVJQ8M8369u6tePbpt4TIBpHdou9MOrkWdIi0bwmJQXxnmjNM/s320/peyu2010_jotinc.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyN1B8Sab8HzTvA-attraXwVaKxz9ZXYluezMAjsDYQ8_orholnUOeeTStF1R1ZG4FdexQGiseWRXyImOxuBLFbQVQq6EehFRPehCRoqITauIb9ohgS_3jiev-5IFqF1LUmLYSwHUGMOI/s320/peyu2010_cartell.jpg)
Divendres, 15 de gener de 2010 a les 10 del vespre al Teatre Casal de Gràcia de Manlleu
Jo tinc un amic que... és una expressió característica i comuna a tots els monòlegs. Aviat la mateixa expressió saltarà dels escenaris monologuistes a la vida real i es convertirà en: Jo tinc un amic que... fa monòlegs. I és que cada vegada hi ha més monologuistes per metre quadrat que intenten analitzar la nostra vida.
En aquest cas ens trobem davant d'una hora d'espectacle en un format entre l'Stand-up i el monóleg teatral que troba el seu punt còmic precisament qüestionant-se els tòpics de la comicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada