La mort de Juan Antonio Samaranch Torelló, i així és com volia que se l’anomenés, ha causat un rebombori de solemne dol a una part de la societat catalana. Evidentment, l’espanyola també s’ha mostrat greument afectada per una pèrdua tan sentida. Tanmateix, he de dir que aquest segon cas ni m’interessa ni em sorprèn gens ni mica considerant la ja més que consolidada retrogressió de la mentalitat a l’Estat espanyol.
Elogis, planys i dol institucionalitzat. Des de l’intrussisme presidencial de José Montilla fins el republicanisme electoralista de Carod Rovira, passant també per la moderació ultra conservadora d’Artur Mas. El saló de Sant Jordi, a la Generalitat de Catalunya, ha hagut d’ésser l’últim refugi de la impunitat. Ambaixador de Barcelona i Catalunya al món. Aquest és el títol pòstum amb què ha estat guardonat per la gran majoria de la classe política catalana un franquista reconegut com Samaranch.
Massa mentides a les quals hem hagut de fer front durant la darrera setmana. Mentides o veritats encobertes. Els vuitanta-nou anys de vida de Samaranch han estat resumits en una única etapa de la seva vida, la que va poder bastir gràcies als seus molts anys de carrera falangista. Des de molt jove va passar a afiliar-se a la Falange Tradicionalista y de las JONS. Posteriorment començà carrera política a l’Ajuntament de Barcelona per ser designat, uns anys després, Delegat Nacional d’Educació Física i Esports, és a dir, l’home de l’esport de Franco. I no només això sinó que durant tres legislatures va ser procurador a les Corts de la dictadura, càrrec que compaginà amb la presidència de la Diputació de Barcelona.
Evidentment, tot un alumne avantatjat el qual, amb la mort del dictador i gràcies a una transició d’enganyabadocs, passà a ocupar, com tants altres, un càrrec en l’elit política, diplomàtica, militar o de justícia d’una monarquia espanyola neta de cara però bruta de mans.
Samaranch: la gran mentida. I és que quan algú tolera, exalta i forma part de l’engranatge que dóna vida al règim dictatorial no és tan sols un coneixedor passiu dels seus crims sinó que passa a ser-ne un còmplice.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada