Inauguració del nou local - 26 juliol 2008

De nou, tornem a fer sentir les nostres veus. Fa més de 5 anys que va néixer el Casal Boira Baixa i els seus fonaments es reforcen dia a dia, any rere any, per anar creixent i aglutinant més projectes, activitats i persones. L’esforç de cada una d’elles ha fet possible una alternativa sòlida al nostre poble que avui es veu reflectida en la inauguració d’un nou local, concretament el proper 26 de juliol a les 7 de la tarda. El carrer Rossell 16 serà el punt neuràlgic de l’entitat.

Manlleu, el nostre poble, té una veu alta i clara que estima la terra, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, una llengua, una nació. Aquesta veu és la nostra i, també, la de molts altres que desitgem un futur millor pels Països Catalans. El nou local del Casal vol traslladar aquest sentiment a través d’accions i fer front als canvis i a la renovació que ens vol aportar aquest nou espai. Un lloc de trobada, de debat i de treball, on es busca dinamitzar el jovent a través d’activitats, organitzades per ells/es i amb ells/es, per fer front a la desmobilització, a la drogodependència, a l’aïllament, etc., a través de xerrades, concerts, jornades de formació, elaboració de la revista Punt de Mira i organització d’activitats lúdiques.

Tot això, no tindria sentit, si no tinguéssim clar el nostre objectiu final. Si a les accions els hi manquen objectius, la nostra tasca moriria en el temps i perdria l’essència. Consciència i lluita, el pensament per davant l’acció. És per això que advertim, que la prudència no ens faci traïdors, perquè nosaltres ho tenim clar: la MAT ni aquí ni enlloc, el català llengua única oficial i vehicular, cap transvasament, cap ingerència política de l’estat francès o espanyol, fora la bandera espanyola dels nostres ajuntaments (el tercer grau també és presó, llibertat Franki!), nosaltres també cremem la corona espanyola i diem no a tots els Estatuts, autodeterminació!

El Casal és doncs, aquest referent de l’Esquerra Independentista que seguirà burxant i ordint per un poble i des del poble. Perquè tenim present aquella dita: “Fins que els i les lleones no tinguin els seus propis historiadors i historiadores, les històries de cacera seguiran glorificant als i les caçadores” i junts, algun dia, canviarem la història.