uan el mes de juny de 1966, la Flama del Canigó va encendre els primers Focs de Sant Joan al pas fronterer de Coll d’Ares, poc es podrien imaginar els seus impulsors que avui, 40 anys després, aquesta seria una tradició amb presència a tots els territoris de parla catalana.
La iniciativa prové d’un grup d’excursionistes i catalanistes que ja feia anys que participaven en l’anomenada “Romeria dels cims”, concretament, membres de la Unió Excursionista de Vic i del Grup Excursionista de Manlleu.
Els esmentats activistes, veient que la Flama del Canigó ja era utilitzada a la Catalunya Nord des d’uns anys abans per reivindicar el fet català (aleshores Espanya estava sota el règim franquista) van veure en el símbol de la Flama l’oportunitat d’agermanar tots els pobles de parla catalana.
I ha estat així, al principi, sota una dictadura que obligava a amagar el veritable sentit de la celebració, i després, amb la instauració de la democràcia, com una festa oberta i participativa.
Des dels seus inicis l’any 1966, la comarca d’Osona ha participat en la celebració de forma activa i capdavantera. De fet, el 1968 es van fer ja fogueres a Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Torelló, Manlleu, Vic i Tona, i els anys següents es van anar creant xarxes i ramals que avui fan arribar la Flama del Canigó a la majoria dels 51 pobles de la comarca.
I des d’Osona, la flama ha arribat a la resta de territoris dels Països Catalans, estenent-se per bona part del Principat de Catalunya, el País Valencià, la Catalunya Nord, les Illes Balears i l’Alguer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada